dimecres, 12 de març del 2014

Per què jo dic PUC (PUCEivissa)


Primer de tot crec que la nostra illa, així com la nostra comunitat autonoma i el nostre estat, es troben sota una profunda crisi social, ambiental i de credibilitat en la representació política. La gent no es sent representada. La gent veu que els que manen atenen més als seus interessos clientelars o d'aparells de partit que als de la majoria social. En l'àmbit de l'illa no s'ha aconseguit articular una alternativa que hagi pogut implementar polítiques progressistes perdurables que hagin resultat en una major justícia social, ambiental i econòmica.

Crec que és necessària una opció política que pugui aplicar polítiques ambicioses, sense tenir por de que siguin molt diferents a les aplicades fins al moment. Una opció que treballi seriosament per un nou model encaminat a la sostenibilitat, a les polítiques del bé comú i a un major apoderament de la societat en el seu conjunt. Necessitam canviar de lògica, canviar el paradigma del creixement, fer una política que comptes de pensar només a muntar pensi que potser també convé desmuntar. Una política feta des de baix i que aposti per una major equitat, una major protecció territorial, un major impuls a la nostra cultura, a l'autogestió dels nostres recursos, etc. Per implantar això no confic en sucursals a les ordres de les seves centrals allunyades a aquesta terra. No confic en aquells sotmesos a les elits, aquelles elits que volen que una volta passada la crisi funcionem amb les mateixes pautes que ens han fet caure en ella. Unes elits que es senten molt còmodes amb una alternança submisa.

Trob a faltar, en l'àmbit insular, sentirme defensat en la política com m'hi sent quan llegeixc o escolt a Mónica Oltra, per exemple, defensat el País Valencià. Crec que és d'urgent necessitat un moviment que clami a la majoria desencantada, i el camí per fer-ho no és renyar als desencantats.

Vull que tota la societat eivissenca vagi a millor, per aconseguir això per mi un partit no és més que una ferramenta i no una finalitat a la qual m'uneixi un vincle preferent. El meu vincle preferent és amb Eivissa, i no em vull resignar a què tot segueixi igual o pitjor. Crec que és indispensable un arrelament social fort amb aquesta terra per poder anar cap al progrés que volem. Pens que en aquest sentit PUC pot ser com el tractor que llauri la terra per permetre que la societat hi arreli fàcilment. Fem arrelar a la terra als que actualment només divaguen per damunt d'aquesta illa! Promoguem un vincle que ens cohesioni, que ens permeti organitzar-nos per sumar esforços i que ens faci una societat que es fa respectar! Això es podrà fer socialitzant, mitjançant la participació de les organitzacions ciutadanes i la societat en general en les decisions polítiques i fent molta pedagogia que promogui l'estima cap als nostres trets identitaris, cap a la nostra cultura.

El pitjor escenari és el de la resignació. Hem de construir una alternativa entre tots, construir una casa on ningú es tanqui a dins amb clau, perquè pertany d'igual manera a tots els que volem que aquesta casa sigui forta i aguanti. L'honestedat, l'assertivitat, l'empatia, el respecte i la justícia són els millors antídots contra el sectarisme i el rancor. Evitant això no hem de tenir por a la ciutadania. Hem de ser molt conscients que com més som més força tenim. No s'ha de pretendre la perfecció ni la puresa de pensament, la societat és plural i quina millor manera de demostrar que es podrà gestionar bé la pluralitat social que gestionant-la bé dins la mateixa formació. El més important és tenir en comú el diagnòstic de què és el que no ens agrada actualment, de quins objectius de societat volem i ser capaços de projectar-los i anar caminat cap a ells. Aquest moviment ha d'acceptar de bon grau estar sotmès a la crítica, perquè tota crítica t'ensenya coses, tengui la finalitat que tengui.

Si un vol, sempre es podran trobar raons per posar pegues a un projecte, però s'ha de fer una reflexió sobre qui creus que podrà aplicar unes polítiques el més semblants possible a les que un creu que és necessari aplicar. Sobre qui creus que pot més fàcilment emmotllar-se a les característiques del projecte polític que tu desitges.

Crec que PUC Eivissa ara per ara és l'opció més viable per crear aquest nou espai que desitj. Ho pens perquè a PUC hi veig un procés de confluència de molta gent compromesa que formava part ja de petits partits i d'associacions ciutadanes, el que ja de per si implica una bona suma d'energies i simpaties. A més, aquesta gent s'ha incorporat a PUC com a persones individuals (PUC no reconeix dins seu sigles que no siguin les de Procés d‘Unitat Ciutadana i no entén de quotes partidàries) i no escatima esforços per poder incorporar al màxim de gent possible i que aquesta gent s'incorpori amb igualtat de condicions que tots els que ja hi estan. Encara així, està clar que no és suficient. PUC només serà una força que pugui promoure els canvis que desitj i que crec que molts desitgem si segueix sumant gent. Per això et deman que si tens ganes de canvi, si tens esperança en què les coses es poden canviar i penses que aquests canvis s'han de fer ja, no et quedis a casa sent espectador llunyà de que passa, vine dissabte dia 15 a les 17:30 al centre cultural de Puig d'en Valls. Participa, o si vols només observa amb els teus propis ulls com la ciutadania esperançada s'organitza per solucionar els problemes de la gent i després decideix si vols donar suport al procés o no.

Jo personalment mai havia participat en cap plataforma política i aquí he vist que ja era el moment. Després d'acudir a la primera assemblea m'he sentit encara més identificat amb els que fan el procés i el procés en si. La millor manera de produir canvis de direcció en la societat és no actuar individualment sinó sumant esforços, organitzant-se, confluint. Per tot això i més, JoPUC.

dijous, 10 de gener del 2013

Eivssa terra endins


                                           


                                    

                                                  Eivissa terra endins



Eivissa côté terre
, en la seua versió en català Eivissa terra endins, és un documental filmat l'any 2006 per la cineasta francesa Justine Pellerin. En aquest document es mostra com era la vida i els costums de la gent d'Eivissa, concretament de la zona des amunts (àrea muntanyosa al nord de l'illa), abans dels grans canvis que esdevingueren amb l'arribada del boom turístic, el creixement econòmic i el consegüent increment de població i canvis de vida.

En el vídeo s'evoca una Eivissa molt diferent de la Eivissa que es coneix a tot el món i els tòpics que l'envolten. Ensenya una Eivissa amb una societat fortament aïllada, que manté una connexió molt intima amb la terra i una economia basada en la autosuficiència, el que va fer que els seus habitants se les enginyessin per poder treure el màxim profit dels recursos disponibles amb les tècniques que tenien.

 Una gran obra que ens explica una manera de viure i un paisatge cultural. 



dimecres, 21 de març del 2012

El català en l'ensenyament a Eivissa

 
Últimament estam veient per part del Govern de les Illes Balears diverses actuacions dirigides a treure importància al català: derogació del decret de mínims en l'ensenyament, eliminació del català com a requisit per la funció pública, etc. Davant això m'agradaria compartir una sèrie de reflexions referides al català en l'ensenyament, per les quals pens que amb aquestes modificacions no es pretén defensar una igualtat entre les dues llengües sinó més bé degradar  al català i llevar drets als catalanoparlants.

Primer de tot ens hauríem de fer una pregunta. Volem que els al·lots dominin les dues llengües per igual al acabar el seu pas pel sistema educatiu? Si volem que tenguin les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials, la única manera que trob de fer-ho és discriminant positivament en certa manera al català. Ja avui en dia el alumnes que surten de la seua etapa obligatòria dominen tots el castellà, però és més dubtós que dominin en el mateix nivell català, sobretot oralment. 

El català és la llengua que es troba en inferioritat i en perill, per això requereix de la discriminació positiva. El català és la llengua pròpia, la llengua lligada a la cultura autòctona, que està més lligada als trets que han definit aquesta societat, ja que des de fa més de 700 anys és la que s'ha utilitzat pel poble, això fa molt en una cultura. Tenim tot el dret a exigir que tengui com a mínim la mateixa importància que el castellà, en cap cas deixar-la en inferioritat. Per a alguns de nosaltres és la llengua lligada als nostres avantpassats, però sobretot és la llengua lligada a la gent que ha habitat aquesta terra abans que nosaltres, per tant, lligada a la nostra identitat com a Eivissencs.

Alguns diuen que n’hi ha prou amb l'assignatura de català i que és ridícul obligar a la gent a rebre classe de per exemple matemàtiques en català. Jo els diria que en la meua etapa educativa vaig tenir l'assignatura d'anglès, però això no em va permetre dominar perfectament l'anglès. No es pot dir que amb només una assignatura en català s'aconseguirà, sobretot tenint en compte l’entorn actual.

Estic convençut que el dominar el català  no dóna cap perjudici sinó tot el contrari, dóna majors possibilitats d'una integració més completa en la nostra societat. A més, el parlar més llengües afavoreix el desenvolupament intel·lectual i ens dóna més facilitat per aprendre encara més llengües, per tant ens dóna més facilitat per obrir-nos al món.


Quan es diu protegir el català, es parla de que la gent catalanoparlant tengui garantits els mateixos drets que la castellanoparlant, i que la gent que passa pel nostre sistema educatiu públic acabi dominant les dues llengües oficials d'aquí. Fa gràcia que els que parlin d'imposició després vulguin fer això mateix però al contrari, sense tenir en compte quina llengua és la que té més facilitats per ser apresa en la nostra societat. El fet de que sigui la llengua pròpia d'aquí, i que la seua influència en la societat estigui disminuint, hauria de fer que el govern la cuidés més, no al contrari actuant com a encebador de conflictes lingüístics esperonant als que la troben molesta. 

dilluns, 28 de febrer del 2011

Programes LIFE. La experiència de Menorca

El programa LIFE + (anteriorment programa LIFE (1992-2006) és un instrument de la Unió Europea que té com a objectiu  cofinançar projectes a favor del medi ambient.

El programa divideix els projectes en tres àmbits temàtics:

            -LIFE+ “Natura i Biodiversitat”.
            -LIFE+ “Política i Governança mediambiental”.
            -LIFE+ “Informació i comunicació”.

Els projectes LIFE+ solen tenir un pressupost mitjà de 1 milió d’euros i una durada de 2-5 anys.

El Consell Insular de Menorca ha desenvolupat i desenvolupa diversos projectes LIFE:


-LIFE FLORA “Conservació d'àrees amb flora amenaçada a l'illa de Menorca”. Aquest projecte es va centrar en la conservació dels hàbitats d’endemismes protegits per la directiva d’hàbitats. Les principals accions varen consistir en l’eradicació de Carpobrotus de les àrees LIC del projecte, així com fomentar la utilització del camí de cavalls, per evitar la proliferació d’accessos rodats. Es va realitzar entre el 2001 i el 2004 amb un pressupost de 690.000 euros.



-LIFE BASSES “Gestió i conservació de basses temporals a Menorca”. El objectiu d’aquest projecte va ser la conservació a llarg termini de les bases temporals de Menorca. En aquest projecte es dugueren a terme actuacions per controlar i eradicar amenaces que patien aquets hàbitats, així com estudiar i crear eines de gestió. Es va realitzar entre el 2005 i el 2009 amb un pressupost de 1.013.000 euros.

-LIFE+ RENEIX “Restauració d'hàbitats d'espècies prioritàries a l'illa de Menorca”. En aquest projecte es volen restaurar zones degradades on es desenvolupen comunitats vegetals molt diverses, amb espècies vegetals incloses dins la directiva d’hàbitats, altres endemismes, així com recuperar els valors paisatgístics de les zones afectades. La seva durada va del 2009 al 2013. Té un pressupost de 1.154.000 euros.

-LIFE+ BOSCOS “Gestió forestal sostenible en un context de canvi climàtic”. L’objectiu principal del projecte és contribuir a l’adaptació dels ecosistemes forestals mediterranis de Menorca als impactes negatius del canvi climàtic a través de la gestió forestal sostenible. Es pretén dissenyar directrius de planificació forestal a escala illenca per gestionar el bosc i el territori, adaptades als efectes del canvi climàtic. Es volen realitzar actuacions de gestió a finques pilot per avaluar la seva eficàcia. També es vol formar i capacitar a propietaris, gestors i altres agents socials vinculats als boscos.
Aquest projecte durarà de 2009 a 2013 i té un pressupost de 1.444.000 euros.

dissabte, 26 de febrer del 2011

Pla de Corona

El pla de Corona o de Santa Agnès és un Polje (depressió tancada d’origen càrstic) que es troba  al nord-est d’Eivissa, dins el terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Està situat a 180-190m sobre el nivell del mar. Excepte al extrem de ponent, on el pla acaba en un penya-segat que dona al mar, el pla està rodejat de muntanyes, el que ha fet que rebés el nom de corona, al semblar que hi ha una corona rodejant el pla. El seu  substrat és d’argiles d’un color vermell intens.  A un costat del  pla hi trobam el petit poble de Santa Agnès de Corona i la seva parròquia. 


El  pla es  troba catalogat com ARIP (Àrea rural d’interès paistajístic). Les muntanyes que l’envolten són ANEI  i la part que dona al mar és LIC i ZEPA. Allà podem trobar endemismes vegetals com: Hippocrepis balearica ssp grossi,  Thymus reichardii ssp. Ebusitanus,  Biscutella ebusitana, Genista dorycnifolia ssp. grossi, Asperula paui, Avenula crassifolia, Leucanthemum paludosum  ssp. Ebusitanum, Allium grossi, Allium antoni-bolosii ssp eivissanum. També aus com  el virot gros (Calonectris diomedea) la gavina de bec roig (Lauris audounii) el fumarell (Hydrobates pelagicus melitensis), el falco mari (Falco eleonorae), el falco reaial (Falco peregrinus brookei)...


Al pla hi  ha el important jaciment paleontològic de L’avenc des Pouàs, on s’han trobat fòssils de fauna de fa entre 3 i 4  milions d’anys.  Gràcies a aquest jaciment es sap que quan va arribar l’home, el pla de Corona era una zona humida on hi vivia una Oca (l’oca Pitiüsa) i també l'àguila marina. Aquí també s’han trobat les primeres senyals de presencia de l’home a Eivissa ( 6400 aC).
 

Un dels trets característics del pla és que es troba quasi totalment ocupat per ametllers, el que fa que al febrer sigui molt visitat per veure'l tenyit de blanc degut a la floració d’aquets.  A més a més també és freqüentat el seu penya-segat, anomenat Sa Penya Esbarrada, conegut popularment com Les Portes del cel. A la zona propera al penya-segat es torben restes d’un petit poblament de l’època musulmana. 

dijous, 24 de febrer del 2011

El pi de Formentor

Aquí  vos pas aquest poema que va escriure el poeta Pollencí Miquel Costa i Llobera  l'any 1875. En ell es mostra un pi que viu a un penya-segat de Formentor (Mallorca),  en ell el pi és vist per l'autor com un referent personal.
El pi és l'abre autòcton més abundant de les Illes Balears, amb mes de 28 milions de peus. A les Illes Balears hi ha presència d'una varietat endèmica, el Pinus halepensis var. ceciliae.



Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Li podem posar valor econòmic a la natura?

Moltes vegades es produeix la discussió entre si hem de posar valor monetari o no a la natura per valorar-la. Jo pens que no se li pot posar preu a la natura si la mirem des d’una perspectiva general. Encara que poguéssim posar un preu a cada un dels serveis ecositèmics que identifiquem i els suméssim, segur que ens quedaríem curts, ja que no coneixem tots els beneficis que podem obtenir realment de la natura. Sobretot els que podríem obtenir potencialment en el futur.

Per posar un exemple referit a la biodiversitat. Un dia a una de les varietats vegetals híbrides que s’utilitzen de manera gairebé exclusiva en agricultura  li sorgeix una malaltia que arrasa amb ella. Per substituir-la hem de crear nous híbrids. Resulta que aquestes noves espècies híbrides només es poden crear gràcies a una espècie silvestre endèmica d’una petita regió boscosa, o gràcies a unes varietats autòctones que no s’han extingit  degut a que un grup de pagesos d’una comarca l’han mantingut i no s’han passat a les varietats híbrides més productives, com els hi recomanaven altres pagesos i grans productors. 
Qui podria posar valor a això?

A part d’això pens que els ecosistemes així com son formadors de paisatge, tenen un valor com a patrimoni de tots, en el qual s’inclou el valor moral i sentimental. El valor del paisatge es troba en la mirada de cadascú. El benestar o la commoció que provoca en els sentits de la persona que el contempla. El paisatge explica una història i una cultura. En ell es poden veure les relacions de l’home amb la terra al llarg del temps, i per tant  crea sentiment de pertinença i estima cap a un lloc, d'identitat.

Per tot això crec que no li podem posar valor econòmic a la natura, ja que té un valor incalculable per la societat. Al igual que no se li posa valor econòmic al patrimoni històric que és emblema de diferents llocs, ja que a ningú se li passaria pel cap que es pogués comprar.

Algú li posaria preu per exemple a la Seu de Palma o la catedral de Girona?