Per què jo dic PUC (PUCEivissa)

Primer de tot crec que la nostra illa, així com la nostra comunitat autonoma i el nostre estat, es troben sota una profunda crisi social, ambiental i de credibilitat en la representació política. La gent no es sent representada. La gent veu que els que manen atenen més als seus interessos clientelars o d'aparells de partit que als de la majoria social. En l'àmbit de l'illa no s'ha aconseguit articular una alternativa que hagi pogut implementar polítiques progressistes perdurables que hagin resultat en una major justícia social, ambiental i econòmica.

Crec que és necessària una opció política que pugui aplicar polítiques ambicioses, sense tenir por de que siguin molt diferents a les aplicades fins al moment. Una opció que treballi seriosament per un nou model encaminat a la sostenibilitat, a les polítiques del bé comú i a un major apoderament de la societat en el seu conjunt. Necessitam canviar de lògica, canviar el paradigma del creixement, fer una política que comptes de pensar només a muntar pensi que potser també convé desmuntar. Una política feta des de baix i que aposti per una major equitat, una major protecció territorial, un major impuls a la nostra cultura, a l'autogestió dels nostres recursos, etc. Per implantar això no confic en sucursals a les ordres de les seves centrals allunyades a aquesta terra. No confic en aquells sotmesos a les elits, aquelles elits que volen que una volta passada la crisi funcionem amb les mateixes pautes que ens han fet caure en ella. Unes elits que es senten molt còmodes amb una alternança submisa.

Trob a faltar, en l'àmbit insular, sentirme defensat en la política com m'hi sent quan llegeixc o escolt a Mónica Oltra, per exemple, defensat el País Valencià. Crec que és d'urgent necessitat un moviment que clami a la majoria desencantada, i el camí per fer-ho no és renyar als desencantats.

Vull que tota la societat eivissenca vagi a millor, per aconseguir això per mi un partit no és més que una ferramenta i no una finalitat a la qual m'uneixi un vincle preferent. El meu vincle preferent és amb Eivissa, i no em vull resignar a què tot segueixi igual o pitjor. Crec que és indispensable un arrelament social fort amb aquesta terra per poder anar cap al progrés que volem. Pens que en aquest sentit PUC pot ser com el tractor que llauri la terra per permetre que la societat hi arreli fàcilment. Fem arrelar a la terra als que actualment només divaguen per damunt d'aquesta illa! Promoguem un vincle que ens cohesioni, que ens permeti organitzar-nos per sumar esforços i que ens faci una societat que es fa respectar! Això es podrà fer socialitzant, mitjançant la participació de les organitzacions ciutadanes i la societat en general en les decisions polítiques i fent molta pedagogia que promogui l'estima cap als nostres trets identitaris, cap a la nostra cultura.

El pitjor escenari és el de la resignació. Hem de construir una alternativa entre tots, construir una casa on ningú es tanqui a dins amb clau, perquè pertany d'igual manera a tots els que volem que aquesta casa sigui forta i aguanti. L'honestedat, l'assertivitat, l'empatia, el respecte i la justícia són els millors antídots contra el sectarisme i el rancor. Evitant això no hem de tenir por a la ciutadania. Hem de ser molt conscients que com més som més força tenim. No s'ha de pretendre la perfecció ni la puresa de pensament, la societat és plural i quina millor manera de demostrar que es podrà gestionar bé la pluralitat social que gestionant-la bé dins la mateixa formació. El més important és tenir en comú el diagnòstic de què és el que no ens agrada actualment, de quins objectius de societat volem i ser capaços de projectar-los i anar caminat cap a ells. Aquest moviment ha d'acceptar de bon grau estar sotmès a la crítica, perquè tota crítica t'ensenya coses, tengui la finalitat que tengui.

Si un vol, sempre es podran trobar raons per posar pegues a un projecte, però s'ha de fer una reflexió sobre qui creus que podrà aplicar unes polítiques el més semblants possible a les que un creu que és necessari aplicar. Sobre qui creus que pot més fàcilment emmotllar-se a les característiques del projecte polític que tu desitges.

Crec que PUC Eivissa ara per ara és l'opció més viable per crear aquest nou espai que desitj. Ho pens perquè a PUC hi veig un procés de confluència de molta gent compromesa que formava part ja de petits partits i d'associacions ciutadanes, el que ja de per si implica una bona suma d'energies i simpaties. A més, aquesta gent s'ha incorporat a PUC com a persones individuals (PUC no reconeix dins seu sigles que no siguin les de Procés d‘Unitat Ciutadana i no entén de quotes partidàries) i no escatima esforços per poder incorporar al màxim de gent possible i que aquesta gent s'incorpori amb igualtat de condicions que tots els que ja hi estan. Encara així, està clar que no és suficient. PUC només serà una força que pugui promoure els canvis que desitj i que crec que molts desitgem si segueix sumant gent. Per això et deman que si tens ganes de canvi, si tens esperança en què les coses es poden canviar i penses que aquests canvis s'han de fer ja, no et quedis a casa sent espectador llunyà de que passa, vine dissabte dia 15 a les 17:30 al centre cultural de Puig d'en Valls. Participa, o si vols només observa amb els teus propis ulls com la ciutadania esperançada s'organitza per solucionar els problemes de la gent i després decideix si vols donar suport al procés o no.

Jo personalment mai havia participat en cap plataforma política i aquí he vist que ja era el moment. Després d'acudir a la primera assemblea m'he sentit encara més identificat amb els que fan el procés i el procés en si. La millor manera de produir canvis de direcció en la societat és no actuar individualment sinó sumant esforços, organitzant-se, confluint. Per tot això i més, JoPUC.