Moltes vegades es produeix la discussió entre si hem de posar valor monetari o no a la natura per valorar-la. Jo pens que no se li pot posar preu a la natura si la mirem des d’una perspectiva general. Encara que poguéssim posar un preu a cada un dels serveis ecositèmics que identifiquem i els suméssim, segur que ens quedaríem curts, ja que no coneixem tots els beneficis que podem obtenir realment de la natura. Sobretot els que podríem obtenir potencialment en el futur.
Per posar un exemple referit a la biodiversitat. Un dia a una de les varietats vegetals híbrides que s’utilitzen de manera gairebé exclusiva en agricultura li sorgeix una malaltia que arrasa amb ella. Per substituir-la hem de crear nous híbrids. Resulta que aquestes noves espècies híbrides només es poden crear gràcies a una espècie silvestre endèmica d’una petita regió boscosa, o gràcies a unes varietats autòctones que no s’han extingit degut a que un grup de pagesos d’una comarca l’han mantingut i no s’han passat a les varietats híbrides més productives, com els hi recomanaven altres pagesos i grans productors.
Qui podria posar valor a això?
A part d’això pens que els ecosistemes així com son formadors de paisatge, tenen un valor com a patrimoni de tots, en el qual s’inclou el valor moral i sentimental. El valor del paisatge es troba en la mirada de cadascú. El benestar o la commoció que provoca en els sentits de la persona que el contempla. El paisatge explica una història i una cultura. En ell es poden veure les relacions de l’home amb la terra al llarg del temps, i per tant crea sentiment de pertinença i estima cap a un lloc, d'identitat.
Per tot això crec que no li podem posar valor econòmic a la natura, ja que té un valor incalculable per la societat. Al igual que no se li posa valor econòmic al patrimoni històric que és emblema de diferents llocs, ja que a ningú se li passaria pel cap que es pogués comprar.
Algú li posaria preu per exemple a la Seu de Palma o la catedral de Girona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada