Programes LIFE. La experiència de Menorca

El programa LIFE + (anteriorment programa LIFE (1992-2006) és un instrument de la Unió Europea que té com a objectiu  cofinançar projectes a favor del medi ambient.

El programa divideix els projectes en tres àmbits temàtics:

            -LIFE+ “Natura i Biodiversitat”.

            -LIFE+ “Política i Governança mediambiental”.

            -LIFE+ “Informació i comunicació”.

Els projectes LIFE+ solen tenir un pressupost mitjà de 1 milió d’euros i una durada de 2-5 anys.

El Consell Insular de Menorca ha desenvolupat i desenvolupa diversos projectes LIFE:

-LIFE FLORA “Conservació d'àrees amb flora amenaçada a l'illa de Menorca”. Aquest projecte es va centrar en la conservació dels hàbitats d’endemismes protegits per la directiva d’hàbitats. Les principals accions varen consistir en l’eradicació de Carpobrotus de les àrees LIC del projecte, així com fomentar la utilització del camí de cavalls, per evitar la proliferació d’accessos rodats. Es va realitzar entre el 2001 i el 2004 amb un pressupost de 690.000 euros.

-LIFE BASSES “Gestió i conservació de basses temporals a Menorca”. El objectiu d’aquest projecte va ser la conservació a llarg termini de les bases temporals de Menorca. En aquest projecte es dugueren a terme actuacions per controlar i eradicar amenaces que patien aquets hàbitats, així com estudiar i crear eines de gestió. Es va realitzar entre el 2005 i el 2009 amb un pressupost de 1.013.000 euros.

-LIFE+ RENEIX “Restauració d'hàbitats d'espècies prioritàries a l'illa de Menorca”. En aquest projecte es volen restaurar zones degradades on es desenvolupen comunitats vegetals molt diverses, amb espècies vegetals incloses dins la directiva d’hàbitats, altres endemismes, així com recuperar els valors paisatgístics de les zones afectades. La seva durada va del 2009 al 2013. Té un pressupost de 1.154.000 euros.

-LIFE+ BOSCOS “Gestió forestal sostenible en un context de canvi climàtic”. L’objectiu principal del projecte és contribuir a l’adaptació dels ecosistemes forestals mediterranis de Menorca als impactes negatius del canvi climàtic a través de la gestió forestal sostenible. Es pretén dissenyar directrius de planificació forestal a escala illenca per gestionar el bosc i el territori, adaptades als efectes del canvi climàtic. Es volen realitzar actuacions de gestió a finques pilot per avaluar la seva eficàcia. També es vol formar i capacitar a propietaris, gestors i altres agents socials vinculats als boscos.

Aquest projecte durarà de 2009 a 2013 i té un pressupost de 1.444.000 euros.

Pla de Corona

El pla de Corona o de Santa Agnès és un Polje (depressió tancada d’origen càrstic) que es troba  al nord-est d’Eivissa, dins el terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Està situat a 180-190m sobre el nivell del mar. Excepte al extrem de ponent, on el pla acaba en un penya-segat que dona al mar, el pla està rodejat de muntanyes, el que ha fet que rebés el nom de corona, al semblar que hi ha una corona rodejant el pla. El seu  substrat és d’argiles d’un color vermell intens.  A un costat del  pla hi trobam el petit poble de Santa Agnès de Corona i la seva parròquia. 

El  pla es  troba catalogat com ARIP (Àrea rural d’interès paistajístic). Les muntanyes que l’envolten són ANEI  i la part que dona al mar és LIC i ZEPA. Allà podem trobar endemismes vegetals com: Hippocrepis balearica ssp grossi,  Thymus reichardii ssp. Ebusitanus,  Biscutella ebusitana, Genista dorycnifolia ssp. grossi, Asperula paui, Avenula crassifolia, Leucanthemum paludosum  ssp. Ebusitanum, Allium grossi, Allium antoni-bolosii ssp eivissanum. També aus com  el virot gros (Calonectris diomedea) la gavina de bec roig (Lauris audounii) el fumarell (Hydrobates pelagicus melitensis), el falco mari (Falco eleonorae), el falco reaial (Falco peregrinus brookei)...

Al pla hi  ha el important jaciment paleontològic de L’avenc des Pouàs, on s’han trobat fòssils de fauna de fa entre 3 i 4  milions d’anys.  Gràcies a aquest jaciment es sap que quan va arribar l’home, el pla de Corona era una zona humida on hi vivia una Oca (l’oca Pitiüsa) i també l'àguila marina. Aquí també s’han trobat les primeres senyals de presencia de l’home a Eivissa ( 6400 aC).

 

Un dels trets característics del pla és que es troba quasi totalment ocupat per ametllers, el que fa que al febrer sigui molt visitat per veure'l tenyit de blanc degut a la floració d’aquets.  A més a més també és freqüentat el seu penya-segat, anomenat Sa Penya Esbarrada, conegut popularment com Les Portes del cel. A la zona propera al penya-segat es torben restes d’un petit poblament de l’època musulmana. 

El pi de Formentor

Aquí  vos pas aquest poema que va escriure el poeta Pollencí Miquel Costa i Llobera  l'any 1875. En ell es mostra un pi que viu a un penya-segat de Formentor (Mallorca),  en ell el pi és vist per l'autor com un referent personal.
El pi és l'abre autòcton més abundant de les Illes Balears, amb mes de 28 milions de peus. A les Illes Balears hi ha presència d'una varietat endèmica, el Pinus halepensis var. ceciliae.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa caballera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l'au dels temporals.

Li podem posar valor econòmic a la natura?

Moltes vegades es produeix la discussió entre si hem de posar valor monetari o no a la natura per valorar-la. Jo pens que no se li pot posar preu a la natura si la mirem des d’una perspectiva general. Encara que poguéssim posar un preu a cada un dels serveis ecositèmics que identifiquem i els suméssim, segur que ens quedaríem curts, ja que no coneixem tots els beneficis que podem obtenir realment de la natura. Sobretot els que podríem obtenir potencialment en el futur.

Per posar un exemple referit a la biodiversitat. Un dia a una de les varietats vegetals híbrides que s’utilitzen de manera gairebé exclusiva en agricultura  li sorgeix una malaltia que arrasa amb ella. Per substituir-la hem de crear nous híbrids. Resulta que aquestes noves espècies híbrides només es poden crear gràcies a una espècie silvestre endèmica d’una petita regió boscosa, o gràcies a unes varietats autòctones que no s’han extingit  degut a que un grup de pagesos d’una comarca l’han mantingut i no s’han passat a les varietats híbrides més productives, com els hi recomanaven altres pagesos i grans productors. 

Qui podria posar valor a això?

A part d’això pens que els ecosistemes així com son formadors de paisatge, tenen un valor com a patrimoni de tots, en el qual s’inclou el valor moral i sentimental. El valor del paisatge es troba en la mirada de cadascú. El benestar o la commoció que provoca en els sentits de la persona que el contempla. El paisatge explica una història i una cultura. En ell es poden veure les relacions de l’home amb la terra al llarg del temps, i per tant  crea sentiment de pertinença i estima cap a un lloc, d'identitat.

Per tot això crec que no li podem posar valor econòmic a la natura, ja que té un valor incalculable per la societat. Al igual que no se li posa valor econòmic al patrimoni històric que és emblema de diferents llocs, ja que a ningú se li passaria pel cap que es pogués comprar.

Algú li posaria preu per exemple a la Seu de Palma o la catedral de Girona?

Plany al Mar

Aquesta cançó la va publicar en Joan Manuel Serrat l'any 1984, però ho podria haver fet perfectament avui en dia, i tot indica que d'aquí uns anys també, a vore si ens conscienciam i cuidam  més la nostra mar, que sembla que com que no hi vivim en ella se li poden fer tot tipus d'agressions.

http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2011/02/16/govern-absolutamente-prospecciones-petroliferas/463949.html

Plany al Mar

Bressol de vida,              camins de somnis,             pont de cultures           (ai, qui ho diria...!)             ha estat el mar.             Mireu-lo fet una claveguera.             Mireu-lo anar i venir sense parar.           Sembla mentida             que en el seu ventre           es fes la vida.           Ai, qui ho diria            sense rubor!            Mireu-lo fet una claveguera,           ferit de mort.            De la manera            que el desvalisen             i l'enverinen,           ai, qui ho diria,            que ens dóna el pa!              Mireu-lo fet una claveguera.             Mireu-lo anar i venir sense parar.            ¿On són els savis            i els poderosos            que s'anomenen              (ai, qui ho diria!)            conservadors?              Mireu-lo fet una claveguera,               ferit de mort.              Quanta abundància,                  quanta bellesa,                 quanta energia                 (ai, qui ho diria!)                feta malbé!                   Per ignorància, per imprudència,                   per inconsciència i per mala llet.            Jo que volia             que m'enterressin             entre la platja               (ai, qui ho diria!)               i el firmament!                      I serem nosaltres (ai, qui ho diria!)               els qui t'enterrem.

Sostenibilitat i Turisme

El turisme com qualsevol indústria que necessita infraestructures i produeix residus, sostenible sostenible no ho serà mai. Tot i això he de dir que el turisme, si es fa una bona gestió d'ell, pot ser una industria de les que menys malmès deixi el medi, si s'intenten reduir al màxim les marques que deixa en les destinacions. 

A moltes destinacions d'Europa i concretament de la costa mediterrània  falta una aposta clara cap a la sostenibilitat, simplement es mira la part econòmica i van deixant passar els anys a veure si per sort tot seguirà com sempre i els turistes seguiran venint, aplicant la dita de " qui dies passa anys empeny". Això suposa que no s'aprofitin les èpoques de bonança per millorar la qualitat del servei i de la destinació en general, aquesta quedarà molt vulnerable a les modes que mouen el turisme, i si es produeix una baixada de turistes en algun moment  provoca greus problemes socioeconòmics. Aquesta vulnerabilitat a les modes serà major si  l'atractiu del destí no està lligat al seu patrimoni cultural, natural o altres factors identitaris del lloc.

És molt important la divulgació entre les zones turístiques de les bones pràctiques que ja es produeixen a alguns llocs, per així esperonar les destinacions a aplicar-les o emmotllar-les a la seva realitat. També pens que institucions superiors com governs estatals o europeus tenen un paper important repartint  inversions per grans projectes com reconversions de zones turístiques que vagin en la direcció d'un major respecte cap al medi ambient, ja que si no es té aquesta font econòmica difícilment institucions petites poden portar a terme projectes ambiciosos en aquest sentit. 

Cal fer una tasca de conscienciació transversal en tota la societat. Aquesta conscienciació ha de venir  mitjançant la divulgació de valors ambientals, ja que el camí cap al respecte pel medi passa pel coneixement. Només s'estima allò que es coneix, i només es protegeix i respecta allò que s'estima. Per tant tot comença per conèixer. Un paper important en la conscienciació l'han de tenir els governs i els empresaris, ja que ells poden crear la demanda de turisme més respectuós ambientalment si fan esforços en aquest àmbit de les bones pràctiques ambientals. 

S'ha de tenir en compte que el turista quan arriba a una destinació farà allò que veu que els residents fan. Si el turista veu que les poblacions locals no tenen una especial cura pel seu medi ambient, difícilment el turista la tindrà. Per tant, la base de fer un turisme més sostenible és que el conjunt de la societat del destí sigui més sostenible. 

El camí cap a una gestió ambiental del turisme més eficient segurament serà lent però és important que es vagin assolint fites i que aquestes siguin assimilades per la societat com a irrenunciables, per evitar que es torni enrere en aquets àmbits.

Inici

Aquí començ l'aventura d'escriure un bloc.
Aquest bloc sorgeix com a tasca de l'assignatura d'Expressió escrita de resultats, del màster de Medi Ambient, tot i que no sé si tindrà continuïtat més enllà d'aquesta tasca.
Intentaré mostrar per aquí les coses que em ronden pel cap, les meves opinons formades, els meus dubtes i coses del meu interès.
Continuará..